Mare de Déu del Roser i Sant Ciriac, parròquia de la REL El dia primer de maig de l’any 1971 fou instituïda pel bisbe Francesc Planas Muntaner la parròquia de Sant Ciriac, amb part de l’antic terme de Sant Cristòfol, pertanyent aleshores a la parròquia de Santa Creu, i la franja de la parròquia de Sant Jordi cedida al municipi d’Eivissa. El seu primer rector, Joan Torres Tur “Borrasques”, instal·là l’església provisionalment en un magatzem llogat al carrer de Navarra de la barriada de ses Figueretes. S’aprofità per a l’atenció pastoral del barri de les Cases Barates el complex inacabat de Sant Pau, format per una capella amb habitatge i diverses sales, començat a construir el 1961 pel susdit bisbe a Ca n’Escandell. Aquesta darrera capella fou erigida en parròquia el catorze d’abril de 1991 pel bisbe Manuel Ureña Pastor. El temple de Sant Ciriac tardà vint anys a poder-se edificar. L’oportunitat arribà, gràcies a la generosa donació de sor Maria Torres Ferrer “Cantó”, religiosa cistercenca al monestir de las Huelgas (Burgos), d’un solar de dos mil cinc-cents metres quadrats al Clot de Dalt. Realitzà el projecte l’arquitecte Josep Zornoza Tur per encàrrec del bisbe Manuel Ureña Pastor. El dia 25 d’octubre de 1992 monsenyor Mario Tagliaferri, nunci apostòlic a Espanya, acompanyat de Xavier Salinas Viñals, bisbe de la diòcesi, beneí el nou temple, tot i que la casa rectoral i les altres dependències no es conclogueren fins a l’any 1995. Aquell mateix dia el bisbe signava el decret en el qual determinava que el títol de la parròquia havia de ser a partir d’aquell moment de la Mare de Déu del Roser (en atenció a la devoció de la donant del terreny) i Sant Ciriac. Al mateix document s’ampliaren els seus límits, prenent una franja a la demarcació de Santa Creu. Limita l’any 2004 amb les parròquies de Santa Creu, Sant Pau, Sant Jordi i amb la mar. Celebra les festes dels seus titulars el primer diumenge d’octubre i el dia 8 d’agost respectivament. Entre les seues obres d’art, a l’altar major del nou temple es col·locà el retaule que pertanyia a la capella de l’antic seminari, bastida durant els anys cinquanta del segle XX. Té al centre una imatge de talla en fusta policromada de la Puríssima Concepció; sobre ella, en disposició semicircular, cinc alt relleus tallats representant altres tants misteris de la vida de la Mare de Déu i, als costats, quatre llenços a l’oli del pintor Ignasi Gil: l’aparició del Cor de Jesús a Santa Maria Margalida d’Alacoque, Sant Lluís Gonçaga, Sant Josep i Sant Joan Nepomucè. També del finestral de l’esmentada capella es traslladaren les vidrieres de Sant Pere i Sant Pau, distribuint-se en dues finestres, a banda i banda de la porta principal, així com la rosassa sobre aquesta porta. Entrant, a la dreta, es troba una pica de marbre amb la data de 1554 provinent de l’antiga església de l’Hospitalet de Dalt Vila. En un lateral es penjà un quadre de Sant Ciriac, propietat de la Catedral, pintat l’any 1940 per l’eivissenc Josep Tarrés Palau. L’abril de 1995 vora els confessionals es posà un gran llenç a l’oli del pintor català Jordi Miralles Hostalot. A la sagristia hi ha un crucifix antic de talla policromada d’estil popular. Al campanar sonen dues campanes: una fosa a València per l’empresa Manclús el 1992 amb motiu de la inauguració i una altra, més petita, dels primers anys del segle XVIII, també venguda de la dita església de l’Hospitalet. [FTP] |
