BEATIFICACIÓ DEL BISBE SALVI HUIX I MIRALPEIX
Arribada del bisbe Huix a Eivissa
El Servent de Déu Salvi Huix i Miralpeix
Ja s'ha assenyalat data i lloc per a la beatificació de qui fou Administrador Apostòlic de la nostra diòcesi de 1928 fins a 1936. Si Déu vol l'esdeveniment tendrà lloc a Tarragona el dia 27 d'octubre de 2013. Copiam de la crònica que apareix a la pàgina d'aquell arquebisbat:
L´Assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) reunida aquesta setmana a Madrid ha aprovat, el dijous 22 de novembre, que la beatificació del bisbe auxiliar de Tarragona Mons. Manuel Borràs i companys així com de la resta de causes de les diòcesis de l´Estat espanyol aprovades fins ara, es facin a Tarragona, atesa que una bona part dels màrtirs pertanyen a aquesta arxidiòcesi. La cerimònia de beatificació tindrà lloc el diumenge 27 d´octubre de 2013, en el marc de l´Any de la Fe.
Són 33 les causes incoades a tota Espanya i s´espera passin de 500 les persones beatificades. Entre aquestes causes hi ha dos bisbes màrtirs, els servents de Déu Salvio Huix, bisbe de Lleida i Manuel Borràs, bisbe auxiliar de Tarragona. Dels 147 màrtirs de l´arxidiòcesi hi ha 66 preveres seculars nascuts amb i amb diversos encàrrecs pastorals a l´Església de Tarragona. El Sr. Arquebisbe, durant l´Assemblea Plenària de la CEE, ha manifestat que aquesta beatificació i l´exemple dels màrtirs és un gran impuls per a la vida cristiana i la nova evangelització.
El Pla Pastoral de la CEE recull com una de les grans accions, inscrites en l´Any de la Fe, la beatificació de màrtirs del segle XX a Espanya. En el Pla es recorden les paraules del papa Benet XVI quan, precisament en convocar l´Any de la Fe, va assenyalar que "per la fe, els màrtirs van lliurar la seva vida com a testimoni de la veritat de l´Evangeli, que els havia transformat i fet capaços de arribar fins al més gran do de l´amor amb el perdó dels seus perseguidors ".
A remarcar que aquesta potser sigui la beatificació del major nombre de màrtirs, en una sola cerimònia de la història. Fins ara, la beatificació més multitudinària va tenir lloc a la plaça de Sant Pere, al Vaticà, el 28 d´octubre de 2007.
Una breu biografia presa de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera:
Huix i Miralpeix, Salvi (Santa Margarida de Vallors, Selva 1877 — Lleida 1936) HIST Nasqué a la casa pairal dels Huix de Santa Maria de Vallors, diòcesi de Vic, el 22 de desembre de 1877. Fou ordenat de prevere el 1903. Ingressà el 1907 a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de la ciutat de Vic. Allí exercí activament diversos càrrecs d’importància envers la formació del clergat i dels laics. El 19 de juliol de 1927 els eivissencs i formenterers, després de gran esforç, aconseguiren l’Administració Apostòlica per a la seua diòcesi, teòricament suprimida i agregada a la de Mallorca pel Concordat de 1851. Això suposà la primera passa per assolir la seua total restauració el 1950. Salvi Huix fou preconitzat bisbe titular de Selímbria en el Consistori de 17 de setembre de 1927 i nomenat primer Administrador Apostòlic d’Eivissa el 28 d’octubre següent. Rebé l’ordenació episcopal a la catedral de Vic el 15 d’abril de 1928, i el 25 de dit mes prengué possessió de la seua nova seu mitjançant procurador, el fins aleshores vicari capitular Vicent Serra i Orvay. El 16 de maig d’aquell any arribà al port d’Eivissa des de Barcelona a bord del vaixell Mahón. La rebuda festiva obsequiada per part dels eivissencs fou multitudinària, fastuosa i solemníssima, fins al punt de deixar-lo vivament impressionat. El juliol de 1928 començà per l’illa de Formentera la primera visita pastoral a totes les parròquies. D’aquesta manera prenia contacte amb els mossènyers i els feligresos i adquiria un coneixement personal de la realitat del bisbat. Així, el 16 de febrer de 1929 ja estava en disposició de convocar un sínode diocesà per al proper 16 d’abril. Es constituïren durant el mes de març diverses comissions d’estudi per a tal efecte. La clausura oficial tengué lloc el 20 d’abril, després de quatre dies d’intenses sessions. Les conclusions, resumides en set capítols (De les persones, Dels Sagraments, Dels llocs i temps sagrats, Del culte, Del magisteri eclesiàstic, Dels béns temporals de l’Església i De la Pastoral Social), s’anaren publicant i aplicant després. Suposaren una renovació molt efectiva de l’Església pitiüsa. Fruit mereixedor d’un esment especial fou el Catecisme de sa Doctrina Cristiana, imprès l’any següent en castellà i en el català d’Eivissa. Durant l’any 1929 engegà un nou pla parroquial. Creà aleshores les parròquies de Sant Ciriac Màrtir (a la qual mudà de titular el 1933, any jubilar de la redempció, transformant-la en la de Santa Creu), amb tota la porció del pla de Vila corresponent al municipi d’Eivissa; Sant Vicent Ferrer, a sa Cala, i la Mare de Déu del Carme, as Cubells. S’ha de destacar també durant el seu pontificat l’organització dels exercicis espirituals per a seglars i de l’Acció Catòlica 
, amb la construcció d’un local en el qual s’instal·là un cinema a càrrec de l’Associació de Pares de Família, que també fundà ell. Afavorí l’ensenyament amb un nou edifici per al Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació, que ha estat sempre al mateix edifici, i l’establiment dels col·legis de Crist Rei (primer en mans dels pares teatins, poc més tard a càrrec del clergat diocesà) i el de Sant Vicent de Paül per a infants pobres al barri mariner de sa Penya. Fomentà l’estudi de la música amb la creació de l’Schola Cantorum del seminari el 1931 i la promoció del culte catedralici. El 28 de gener de 1935 fou preconitzat bisbe de Lleida. Abans de partir cap a la seua nova diòcesi, publicà una interessant i ben documentada carta pastoral amb motiu del setè centenari de la conquista catalana: El jubileu del XIX centenari de la redempció i VII centenari de la reconquista d’Eivissa i Formentera. El mes d’abril de dit any s’acomiadà, deixant entre els fins aleshores diocesans seus un gran record. Al poc de començada la Guerra Civil espanyola, es presentà voluntàriament a les autoritats republicanes de Lleida, les quals l’empresonaren. El dia 5 d’agost de 1936 morí afusellat pels milicians als afores d’aquella ciutat. Està incoada la causa per a la seua beatificació. [FTP]
, amb la construcció d’un local en el qual s’instal·là un cinema a càrrec de l’Associació de Pares de Família, que també fundà ell. Afavorí l’ensenyament amb un nou edifici per al Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació, que ha estat sempre al mateix edifici, i l’establiment dels col·legis de Crist Rei (primer en mans dels pares teatins, poc més tard a càrrec del clergat diocesà) i el de Sant Vicent de Paül per a infants pobres al barri mariner de sa Penya. Fomentà l’estudi de la música amb la creació de l’Schola Cantorum del seminari el 1931 i la promoció del culte catedralici. El 28 de gener de 1935 fou preconitzat bisbe de Lleida. Abans de partir cap a la seua nova diòcesi, publicà una interessant i ben documentada carta pastoral amb motiu del setè centenari de la conquista catalana: El jubileu del XIX centenari de la redempció i VII centenari de la reconquista d’Eivissa i Formentera. El mes d’abril de dit any s’acomiadà, deixant entre els fins aleshores diocesans seus un gran record. Al poc de començada la Guerra Civil espanyola, es presentà voluntàriament a les autoritats republicanes de Lleida, les quals l’empresonaren. El dia 5 d’agost de 1936 morí afusellat pels milicians als afores d’aquella ciutat. Està incoada la causa per a la seua beatificació. [FTP]
